I per fi hem pogut tornat a Lourdes de Pelegrinatge!!!
Les Hospitalitats de Vic i Solsona, hem celebrat del 11 al 15 de juny, el 53è Pelegrinatge a Lourdes. Després de dos anys sense poder-
El primer dia, l’ambient que es respirava en els diferents punts de partida, ens omplia d’energia i il·lusió de cara als dies que ens esperaven, i tot i haver de fer el viatge amb mascareta per prevenció sanitària, l’alegria i les ganes d’arribar a Lourdes varen ser ben presents durant tot el viatge. En arribar, i després d’acomodar-
El diumenge al matí, vam començar per la missa internacional, compartint l’Eucaristia amb altres hospitalitats d’arreu. Es notava que en aquest recomençar èrem menys persones, doncs quan tothom va estar a lloc, es notava que la feina havia acabat abans del previst i que quedaven espais buits que abans s’ocupaven. Això també ho vam notar en la fotografia del pelegrinatge davant la basílica del Roser, però tot i ser menys gent, la foto feia molt de goig. De les quasi 800 persones que podíem arribar a ser en anys anteriors, aquest cop n’èrem uns 400. Però la xifra no era important, el més important era tornar a Lourdes, tornar a començar, i mica en mica anar tornant als pelegrinatges anteriors en quant a assistència.
A la tarda, una de les grans novetats d’aquest any: l’espectacle musical, “Bernadette de Lourdes”. Amb tota la flota d’autocars, ens vam desplaçar fins a l’espai “Robert Hossein”, dins Lourdes mateix per veure aquest musical espectacular a l’estil Broadway sobre la vida de la Bernadette, i els fets de les aparicions de Lourdes. Un espectacle, on a part de la gran posada en escena, la música, i les cançons tant ben cantades, és també una ensenyança de com amb humilitat, dient la veritat fermament, i perseverança, es poden aconseguir grans coses, com va fer Bernadette. La gent va sortir-
Al vespre, amb la processó de torxes, on vam tornar a sentir un cop més el Virolai i tenir les emocions a flor de pell, vam tancar un dia ben complert.
El dilluns, ben d’hora, el grup de pelegrins feia el viacrucis de la muntanya, i a continuació una altra novetat dins un dels actes més personals, més de fe i més sentits: Piscines. Aquest cop, per encara precaucions sanitàries, no es feia el bany a dins les anomenades “piscines”, i es substituia pel gest de l’aigua, duent a terme les mateixes accions que va fer la Bernadette davant les paraules de la Verge “Vés a la font, beu aigua, i renta’t”. Aquest senzill però bonic acte, va fer que més gent s’acostés i entrés a dins l’espai de piscines.
Tot seguit, es va fer la missa preparada pels joves, on tothom en disfruta per ser un tipus d’Eucaristia molt participatiu, cants molt dinàmics, alegre i visual. Havent dinat, vam dur a terme la celebració del perdó, i després de berenar i una estona de convivència, vam dur a terme la processó del Santíssim tornant a la basílica subterrània de Pius X.
Al vespre, la vetlla de pregària en format visual sota les paraules de l’Evangeli “Queda’t amb nosaltres”; tancava un altre dia ben complert, que com cada vespre, alguns varen allargar fent pinya i compartint un beure als diferents bars o restaurants de la zona, anant a la Gruta il·luminada en la calma de la nit, o posant un ciri.
El dimarts, la calor ja va apretar una mica més, però això no ens va fer disminuir les forces per encarar amb ganes i il·lusió un dels moments més esperats de cada pelegrinatge: La missa i passada per la Gruta. Oficiada pel bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova, i el bisbe de Solsona Mons. Francesc Conesa, que s’estrenava com a bisbe dins el nostre pelegrinatge, fou també una eucaristia molt maca davant la imatge de la Verge, per a continuació, passar per fi per la Gruta, i tocar la roca humida mentre cadascú interiorment hi deixava la seva pregària o donar les gràcies.
La tarda, fou dedicada a una tarda lliure, una tarda en companyia, on el personal de servei acompanyava les persones que venien com a malaltes a fer el que volguessin. Així, es va poder veure gent aprofitant per posar ciris, per omplir aigua, fent alguna compra, cantant cançons davant l’Accueil, establint una conversa a l’esplanada, fent una passejada, etc… Al mateix temps, el grup de peregrins i les persones que venien per primer any, gaudien d’una visita i coneixença més turística seguint “Les passes de Bernadette”.
Al vespre, fer maletes per tenir-
I així, després d’uns dies de pregària, de moltes estones compartides, i d’anècdotes que quedaran gravades per sempre dins nostre, encetàvem la tornada a casa. A les arribades, amics i familiars ens esperaven per celebrar tots plegats que haviem pogut tornar a Lourdes, un any més.
Moltes gràcies a totes les persones que ho han fet possible, i a tothom que hi ha participat. No era fàcil tornar per la situació sanitària en la que encara ens trobem, però podem estar ben satisfets dels dies que hem viscut, i les sensacions recuperades. Esperem poder-