Les hospitalitats de Vic i Solsona hem rebut amb una immensa alegria les relíquies de Santa Bernadeta, amb tota una colla d’actes i pregària entre el 14 i el 17 de novembre.

Va ser com anar de pelegrinatge però al revés, sense anar a Lourdes, i es que aquest cop, era Lourdes a través de Santa Bernadeta i Maria que ens venia a visitar. Calia doncs, tenir-ho tot a punt i la veritat és que a tot arreu va resultar un èxit amb uns dies ben emotius i viscuts, gràcies a l’esforç de molts voluntaris. Així, que moltes gràcies a tots i totes per endavant, també als que vàreu assistir a les diferents celebracions

El dijous dia 14, el dia es va despertar com volent-nos recordar que  Lourdes venia cap a nosaltres, un dia gris i plujós com els que a vegades ens trobem  al pelegrinatge. Però, només fou una estoneta, i a mig matí, amb l’arribada de les relíquies la pluja va anar parant, no com el fred que feia. Però això no va ser cap obstacle per rebre-les amb joia al Palau Episcopal de Vic, posar-ho tot a punt, el bonic relicari, la Mare de Déu, les flors, i al migdia en punt, entrar en petita processó dins la Catedral de Vic. Una petita benvinguda, i començava la veneració per part de tots els fidels que s’hi volguessin acostar. Unes relíquies posades a l’altar major, al costat de la Mare de Déu i una fotografia de Santa Bernadeta amb el mocador blau de coll de l’Hospitalitat. En cap moment Santa Bernadeta i Maria van estar soles, doncs s’anaven fent relleus de dues persones per fer-les companyia i guiar a totes les persones que volguessin visitar-les, o fer un petó al medalló o la fotografia.

A les sis de la tarda, el bullici de gent, tot i ser dia laborable, ja es va anar fent més gran, i a aquella hora es va fer el rés del Sant Rosari. I a dos quarts de set, la Catedral ja era plena de gent, com poques vegades ha estat, per la Missa solemne presidida pel bisbe de Vic Mons. Romà Casanova amb l’acompanyament d’altres mossèns, i els cants per part del Cor de l’Hospitalitat. El Sr. Bisbe va resaltar la figura de Santa Bernadeta i el missatge de Lourdes, que ens ha d’encoratjar a la tasca que tenim tots els hospitalaris i hospitalàries, i a la nostra vida com a cristians.

En acabada la Missa, va tenir lloc una bonica processó de torxes pels carrers del centre de la ciutat, recordant la que fem cada any a Lourdes. Com que ja era fosc, la llum de les torxes brillava amb força, i els cants de l’Ave per part de la gent, s’anaven filtrant pels racons i els carrers empedrats del centre de la ciutat. Pelegrins acompanyant pelegrins, voluntaris acompanyant a les persones amb mobilitat reduïda, tots junts com si fóssim a Lourdes. L’acompanyament fins al convent de Santa Teresa, on les relíquies passarien la nit, fou molt xulu i sentit, i la capella es va quedar petita per fer quebre tota la gent que hi volia entrar i que volia donar un darrer gràcies, o fer-se una darrera fotografia.

L’endemà divendres dia 15, al mateix convent de Santa Teresa es feia una missa de comiat, i una darrera veneració de la ciutat de Vic, per part del consiliari de l’Hospitalitat Mossèn Joan Casas.

I de Vic, cap a Manresa!!!

Al bell mig del migdia, arribaven a la capital del Bages per ser dutes a la parròquia de Sant Josep de Manresa.

L’acte de benvinguda es celebrà a l’església vella, amb participació de membres de l’Hospitalitat, feligresos i devots. Hi participaren un gran nombre d’alumnes del Col.legi Ave Maria, que està situat a prop del temple. Presidí l’acte Mn. Joan Prat. Rector de la parròquia. Glossà la figura de la Santa, és resà les oracions pròpies de l’acte, l’àngelus i es féu el besamans. L’església quedà oberta fins l’acte marià de les 4 de la tarda.

Mn. Jean Hakolimana, consiliari comarcal de l’Hospitalitat, feu en la pregària, un aprofundiment a la persona i el missatge de la Verge i, de les vivències que com a cristians hem de tenir present sota el seu guiatge. Finalitzà l’acte amb cants adients i el besamans.

Més tard es féu el trasllat de les relíquies i l’imatge fins l’església parroquial en processó, en la que intervingueren diversos grups i associacions de la mateixa parròquia i ciutat, on tingué lloc el rés del Sant Rosari i, la Solemne Eucaristia, que presidí Mn. Joan Prat i, en la qual hi participaren Mn. Jaume Serra, Mn. Sebastià Codina i Mn. Antoni Jolís. El cor parroquial animà la celebració amb els cants.

 

Acabats els actes al Bages, la comarca de l’Anoia prenia el relleu, doncs la següent parada del divendres fou el monestir de les Carmelites Descalces a Jorba, on es va fer una vetlla de pregària i varen fer nit.

L’endemà dissabte dia 16 al matí, es va fer una Eucaristia al mateix monestir, i abans del relleu de l’Hospitalitat de Vic a la de Solsona, les relíquies varen fer presència a la Llar del Sant Crist d’Igualada. Bernadeta va estar al servei dels malalts, i acostar la seva figura i el seu missatge als que no poden viure l’experiència d’un pelegrinatge per la seva salut, era de justícia. Es van posar davant del claustre per tal que tothom pogués veure-les i venerar de prop. En arribar les 10 hores del matí, unes 250 persones, van poder anar en processó a l’interior de l'edifici, fins arribar a l'església, que té forma de creu grega.

Es va celebrar l’eucaristia, la qual va ser presidida pel pare guardià dels frares Franciscans Caputxins, i acompanyat per tots els frares actuals del convent, i el rector de Santa Maria d’Igualada.

Els cants van ser dirigits pel Sr. Prat i acompanyat per l`òrgan del Sr. Victori.

Al finalitzar l’eucaristia es va portar a terme la veneració de les relíquies i de l´imatge de la mare de Déu de Lourdes i el seu comiat.

I de la diòcesi de Vic, a la diòcesi de Solsona

  Berga, capital de la Patum, fou l’inici d’aquest pelegrinatge a la Residència de Ntra Sra. de Queralt de Berga, on els avis que hi resideixen, les esperaven amb molta il·lusió a l’entrada per acompanyar-les fins a la capella de la residència on varen fer una petita salutació, el rés del rosari i la veneració. A la tarda es van traslladar fins al convent de les Sacramentàries on el Sr. Bisbe de Solsona Xavier Novell les esperà per donar la benvinguda i amb una petita processó ens traslladarem a l’església on vàrem fer la salutació, el rés del Sant Rosari i la Santa Missa, oficiada pel rector de Berga Marc Majà. Al vespre a les deu de la nit, una vetlla de pregària, quedant en custòdia per les germanes amb fidels de Berga i dels pobles veïns que vetllaren les relíquies tota la nit.

L’endemà diumenge dia 17, a les 9 del matí viatjaren a Solsona on el Rector de la Parròquia Lluís Tollar les esperava a la porta de l’església del Cor de Maria. Un cop dins es va resar una part de rosari i seguidament  la Santa Missa, presidida pel Sr. Bisbe de Solsona, acabant el matí amb la veneració de les relíquies.

A la tarda del diumenge viatjaren fins a Tàrrega, on foren rebudes pel  Rector de Tarregà Mn. Josep M. Vilaseca i el Conciliari de l’Hospitalitat Mn. Joan Casals i nombrosos sacerdots dels pobles veïns. Al Santuari de Fàtima, on començaren els actes amb la processó de les torxes pels carrers que envolten el Santuari i una vegada a dins l’església es resà el Sant Rosari i les vespres.  Després de la veneració  de les relíquies s’acomiadà als nombrosos fidels que ens acompanyaren, i molts d’ells es varen voler fer fotografies de record per poder tenir constància del fet extraordinari que molts deien que no tornarien a veure.

 En definitiva, i en paraules del president de l’Hospitalitat de Vic, Xavier Farrés: “un aconteixememt molt rellevant per totes les persones que cada any viatgem a Lourdes, però també per moltes que per diversos motius fa anys que no venen, i també per les que no han anat a Lourdes però tenen aquesta devoció per la Verge, o les que han pensat venir alguna vegada però no han viscut encara aquesta meravellosa experiència. Tenir les relíquies entre nosaltres provoca emocions, sentiments, oració i l’alegria de la visita a les nostres diòcesis. La cara, l’expressió, la mirada, les oracions, fou tot realment molt emotiu. Això ens dóna força i coratge per continuar treballant per poder acompanyar a tants i tants malalts,  persones grans, o persones amb alguna discapacitat a Lourdes. Una experiència única que renova tots aquells valors humanístics i espirituals que en el cor de les persones a vegades estan passius”.